Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l'ànsia que t'ofreno.
Feliç qui sap
escriure sempre -i seduir en escriure'l-
com al primer poema.
Feliç qui sap
córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d'espígol.
Feliç qui sap
resseguir un cos, i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.
Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t'estima.
Feliç qui sap
estimar, tan humilment
com jo voldria.
Marta Pessarrodona. Poemes 1969-1981. 1984
desitjar un cos
amb l'ànsia que t'ofreno.
Feliç qui sap
escriure sempre -i seduir en escriure'l-
com al primer poema.
Feliç qui sap
córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d'espígol.
Feliç qui sap
resseguir un cos, i recordar-lo
en el tacte, i dibuixar-lo en el somni.
Feliç qui sap
anar a la mar i tornar
per dir-te, tan sols, que t'estima.
Feliç qui sap
estimar, tan humilment
com jo voldria.
Marta Pessarrodona. Poemes 1969-1981. 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada