com un cop sec
al ventre.
A l'estómac un forat
pendent de sobreviure
en una emoció asfixiada,
pendent de ser descrit.
pendent de sobreviure
en una emoció asfixiada,
pendent de ser descrit.
Quan m'han dit
com viure
me'ls he mirat,
dissociada.
com viure
me'ls he mirat,
dissociada.
Respirar és fer-se,
tot d'una,
tot d'una,
pròpia.
Núria Contreras Coll. En construcció. 2021
46è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada