Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 d’agost 2025

El cel del laberint

Seure amb l'esquena
repenjada al mur.
Assumir els camins cecs,
les parets altíssimes,
la corba esmolada de tots els topants.
Respirar els dubtes,
repensar les morts.
Mirar cap amunt:
tots els laberints tenen cel,
i alguns, fins i tot,
tenen terrasses
des d'on es pot veure un tros de mar.



De: I. El cel del laberint.


Sònia Moll Gamboa. I Déu en algun lloc. 2014