 |
| Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
10 de novembre 2013
Cançó de la vinguda de la tarda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada