I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No hi haurà, per a l'ànima, cap llera? Ni còdols que n'amaguin l'ombra oberta? S'emparen els teixons dels túnels de l'instint: sigues arrel dels salzes, quan els colpegi l'aire. Susanna Rafart. La llum constant. 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada