Éssers feliços animen
el curs de l'aigua profunda.
Ran de la riba m'inunda
la lluor de l'herba humida.
El sol del dia s'emporta
les neus brillants pel congost
cap a la mar de l'agost.
Estic sol mirant la vida.
Pel pit em puja el silenci,
la música i la paraula.
La natura se'm fa taula,
universal mare terra.
Tot és i tot m'alimenta:
aigües brogents, nuu celeste,
ombra tranquil·la i tempesta
al ventre immens de la terra.
Oh sofriment indivís
de totes les primaveres
on plantaré les creueres
quan vindrà l'hora dels homes.
Segimon Serrallonga, dins,
Poemes de capçalera, 2016
el curs de l'aigua profunda.
Ran de la riba m'inunda
la lluor de l'herba humida.
El sol del dia s'emporta
les neus brillants pel congost
cap a la mar de l'agost.
Estic sol mirant la vida.
Pel pit em puja el silenci,
la música i la paraula.
La natura se'm fa taula,
universal mare terra.
Tot és i tot m'alimenta:
aigües brogents, nuu celeste,
ombra tranquil·la i tempesta
al ventre immens de la terra.
Oh sofriment indivís
de totes les primaveres
on plantaré les creueres
quan vindrà l'hora dels homes.
Segimon Serrallonga, dins,
Poemes de capçalera, 2016
Ed.: Miquel Pujadó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada