 |
Crec en la poesia! Joan Vinyoli
Caminaves entre els versos com si fossin la teva vertadera llar. Mots i signes dansaven àgils al teu interior esperant el moment de ser escrits. A cada cop d'ull, les paraules cercaven el lloc més adient, mentre algun mot colpidor demanava permís per habitar el poema. I tu, te l'escoltaves. Ratlles, esbossos, notes al marge... Eren fragments d'una composició. Començaven les notes a prendre cos i sentia l'esglai del miracle, aquest esdeveniment antic i estimable de la creació que fa possible que tu i jo puguem abraçar el mateix poema sense coneixença. Mar Cortina, dins, 13 x 3 poesia perifèrica, 2006 |
17 de febrer 2012
Sota l'embruix de la paraula
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada