Sembla que el neguit omnipresent a Paraules no dites es vagi esmorteint, sense desaparèixer,
mentre es va obrint pas una esperança cada vegada més sòlida, si més no a la segona part del llibre.
Anglada insisteix a remarcar, com ho havien fet altres lectores, el despullament retòric
dels versos d'Abelló, i en destaca, amb exemples, la musicalitat. També apunta, com si fos
una conseqüència lògica de la humilitat de l'escriptora, que la seva poesia "reflecteix la vida,
no en anècdotes, sinó en la seva profunda veritat".
(Fragment del pròleg)
Oriol Izquierdo, dins,
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
mentre es va obrint pas una esperança cada vegada més sòlida, si més no a la segona part del llibre.
Anglada insisteix a remarcar, com ho havien fet altres lectores, el despullament retòric
dels versos d'Abelló, i en destaca, amb exemples, la musicalitat. També apunta, com si fos
una conseqüència lògica de la humilitat de l'escriptora, que la seva poesia "reflecteix la vida,
no en anècdotes, sinó en la seva profunda veritat".
(Fragment del pròleg)
Oriol Izquierdo, dins,
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada