jo que hi passava pel costat
i, finalment, veig les roses
que sempre havia mirat.
I només ara, després
de tant menjar -o no menjar-
m'ha corprès
el bes nou d'un mos de pa.
I els matins tots prims de llum
amb els pagesos que sembren.
I el fum i el que no és el fum
del vint-i-cinc de desembre.
Josep Gomà, dins,
50 poemes de Nadal per dir dalt de la cadira. 2008
Edició de Jaume Subirana
Pròleg de Salvador Cardús i Ros
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada