Sovint m’enfado amb el teu món
Petit, tancat, humit I sense retorn Sí, m’entristeix el teu món Jo que sóc Princesa de Colors Jo que em capbusso fins al fons Sí, M’he perdut a l’horitzó Sí, He vist l’albada plorar Aquí i enllà Com un cargol sense mar He sentit tants cops el teu crit Donant voltes sobre el meu pit Jo que sóc Princesa de Colors Jo que em capbusso fins al fons Joana Serrat |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
27 de desembre 2013
Princesa de colors
Etiquetes de comentaris:
colors,
mar,
món,
princeses,
Serrat [Joana]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada