Lluny, entre les branques
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa en la buida pell de la tarda.
Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.
I és el transparent so del metall
l'únic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.
Ramon Guillem. Terra d'aigua. 1993
de cendra d'un pi calcinat,
roman la vila
fosa en la buida pell de la tarda.
Pregona, una campana
trepa els camins estèrils
de l'absència.
I és el transparent so del metall
l'únic cor en la terra
ara tan estranya,
aliena a si mateixa.
Ramon Guillem. Terra d'aigua. 1993
Pròleg de Xulio Ricardo Trigo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada