Cau dolçament, oh pluja, aquest matí!
Demà al matí ja hi haurà més d'un bri
en els teulats, on viuen els poetes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Posa al Neptú del nostre vell jardí,
damunt sos rulls, el teu verdet més fi:
que ni el coneguin les marines pletes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Que s'eixamori la que jo volguí;
no pas al front ni en el cabell diví,
sinó en el cor lliurat de les sagetes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Josep Carner, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997
III, De Maragall als nostres dies, 1a part / A cura de Giuseppe E. SansoneDemà al matí ja hi haurà més d'un bri
en els teulats, on viuen els poetes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Posa al Neptú del nostre vell jardí,
damunt sos rulls, el teu verdet més fi:
que ni el coneguin les marines pletes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Que s'eixamori la que jo volguí;
no pas al front ni en el cabell diví,
sinó en el cor lliurat de les sagetes.
Aigua suau fa créixer les herbetes.
Josep Carner, dins,
Antologia de poetes catalans : un mil·lenni de literatura, 1997
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada