Que no facis del capvespre el teu repòs
ni de la nit la teva existència.
Que no et miris en espills de silenci
ni amiguis amb vetustes solituds.
Que t'allunyis del vent enclotat
en herbosos torrentols i de pròdigs
aiguamolls en facis clam i encert.
Només puc alegrar-me'n.
En imatges de mar oberta, tu fresqueges.
Sola, i amb traç segur, al teu coratge
vespregen naus i alcoves.
A Meritxell Fiter, qui de l'amistat en fa motiu de vida.
Joan Fortuny. El gest de l'alba. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada