Quan ja de petit
m'abandonava a jugar
era un secret tens.
Avui, amb plomatge antic,
conec el poder de l'art.
Mostra't tal com ets,
no creguis que hi pots tornar.
Com l'ocell a ple
vol, torbat, però a la mar
torna-li el manllevat cant.
Joan Fortuny. Vent de tardor, 2002
m'abandonava a jugar
era un secret tens.
Avui, amb plomatge antic,
conec el poder de l'art.
Mostra't tal com ets,
no creguis que hi pots tornar.
Com l'ocell a ple
vol, torbat, però a la mar
torna-li el manllevat cant.
Joan Fortuny. Vent de tardor, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada