Aquesta olor de mel que fan els camps,
aquesta olor suau i fonedissa,
vol dir, no que treballin els eixams,
sinó que ja floreix la ravenissa.
Sabeu?... la ravenissa: aquella flor
que ve darrera el xàfec, quan la trompa
dels vents saluda la tardor,
i el gras setembre ha desplegat sa pompa.
La ravenissa! - Aquella flor que escau
a l'erm eixut i al senderó de cabres:
que tan bé lliga amb la tendror del blau
i amb l'agonia displicent dels arbres.
Trinitat Catasús Les flors, 1988
Selecció: Eulàlia Valeri
Il.: Nenen Ruiz
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
15 d’octubre 2017
La ravenissa
Etiquetes de comentaris:
arbres,
blau,
Catasús [Trinitat],
florir,
flors,
olors,
ravenissa,
Ruiz [Nenen],
saber,
Schulz [Katja],
senders,
suavitat,
tardor,
tendresa,
Valeri [M. Eulàlia (Maria Eulàlia) 1936-],
vent,
xàfecs
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada