Qualsevol honesta mestressa de casa els distingiria: tenen nas per al peix, ull per a les pomes. Hi ha cap misteri en quins són els sans i quins els podrits? Cap, segons ella. Qualsevol honesta mestressa de casa que, per desgràcia, hagués contractat una dròpola per fregar, podria a l'instant distingir entre els criats els ganduls, els mentiders, els pispes. Vol dir que hi ha un sisè sentit especial propi de les mestresses de casa per a les seves vestals tasques? O bé es tracta d'un fracàs dels altres cinc en tots aquells que escriuen imprudentment del tema? Robert Graves. El país que he escollit : antologia poètica, 2009 Ed.: Josep M. Jaumà Pr.: Lucía Graves |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
21 de setembre 2013
QUALSEVOL HONESTA MESTRESSA DE CASA
Etiquetes de comentaris:
actituds,
escriure,
Graves [Lucía],
Graves [Robert 1895-1985],
honestedat,
Jaumà [Josep M.],
persones,
poesia crítica,
sentits
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada