A en Jaume Elias
Estupor il·luminat
dels rostres de color rosa,
alegre ingenuïtat
del límit de cada cosa.
L'anècdota, que no gosa
creure en tal simplicitat,
crea un corser que s'oposa
a anar pel camí fressat.
¿Com, si el pintor no els sabia,
el genet sabrà els camins?
On anirà, bosc endins?
Fent-li llum i companyia
deixa passar un raig de mel
un àngel ros, des del cel.
Florència, 1933
Màrius Torres. Poesies. 1977
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada