XVII
Les dolces mans que em van pertànyer,
tan petites, tan especials,
després d'aquests errors mortals
i de tantes coses paganes,
darrere les rades i els mars,
i els països i les províncies,
més reials que en era de prínceps,
les dolces mans em fan somiar.
Mans en somnis, mans damunt l'ànima,
¿sé, per atzar, què us vau dignar,
enmig d'aquests rumors malvats,
a dir a l'esperit que s'esglaia?
¿Enganya ma visió casta
d'avinença espiritual,
de complicitat maternal,
de devoció estreta i vasta?
Dolços pesars, pena tan bona,
somnis beneïts, mans venerades,
feu sisplau el gest que perdona!
Paul Verlaine. Saviesa = Sagesse. 2026. P. 82-83
Traducció, pròleg i comentaris de Marta Pasqual.
Text en català i francès.
