La veu melodiosa

El senyor Malagelada repetí per a ell mateix la
primera estrofa de l'Excèlsior:

Vigila, esperit, vigila,
No perdis mai el teu nord,
No et deixis dur a la tranquil·la
Aigua mansa de cap port.

Després, va desar el llibre al prestatge més
alt de la llibreria de caoba i contemplà
amb malenconia el retrat de la dona nua que
estava penjat a la paret de darrere la taula.
Abans d'anar a veure el nen, va pujar al
terrat per veure el fenomen. Barcelona era
de color de rosa.


(fragment)


Montserrat Roig. La veu melodiosa, 2002