Els estanys dels parcs, que barregen el blau del cel,
les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims,
que adormen les hores humides
i acaronen el son prim de l'aigua...
Les tiges dels joncs que, amb la tremolor de l'aire,
escriuen l'ombra
sobre l'anvers oval de les fulles dels lotus...
Els vermells i els blancs de les barques
que els rems somouen amb un batec de silencis,
passant llis sobre la pell de la tarda estesa,
amorosidament...
(Del cel estant,
el zum-zum insistent d'un helicòpter espiadimonis.)
Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni. 2008
les llances grogues dels lliris i el verdet dels llims,
que adormen les hores humides
i acaronen el son prim de l'aigua...
Les tiges dels joncs que, amb la tremolor de l'aire,
escriuen l'ombra
sobre l'anvers oval de les fulles dels lotus...
Els vermells i els blancs de les barques
que els rems somouen amb un batec de silencis,
passant llis sobre la pell de la tarda estesa,
amorosidament...
(Del cel estant,
el zum-zum insistent d'un helicòpter espiadimonis.)
Josep Maria Sala-Valldaura. Flors i carboni. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada