T'envio cartes que s'envolen com coloms blancs.
Com si les paraules no els pesessin a les ales.
Asseguda rere la finestra, n'espero el retorn
(si no és demanar massa, amb un branquilló d'olivera al bec).
Gemma Gorga. El desordre de les mans. 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada