Germans de mans,
germans de cames, d'ulls,
germans de plors
i d'himnes proclamats amb mil dolçaines,
li hem dansat l'última festa.
Una garsa l'ha arravatat a l'alba,
com si furtara al vol, caprici pur,
una joia brillant. I l'hem buscat
encara, al vespre, entre els indicis d'arbres
reviscolats sobre la vella cendra.
Però avui, just avui, els hem trobat
negres com mai.
Quan, vet ací que sense previ avís,
ennoblint la serra amarga amb un rotund punt
final, ha brollat, incommensurable, la lluna
i·luminant les penes dels mortals.
A la memòria de Miquel Ruiz Gracia,
versador i dolçainer,23 de juny de 2013 - febrer de 2014
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
germans de cames, d'ulls,
germans de plors
i d'himnes proclamats amb mil dolçaines,
li hem dansat l'última festa.
Una garsa l'ha arravatat a l'alba,
com si furtara al vol, caprici pur,
una joia brillant. I l'hem buscat
encara, al vespre, entre els indicis d'arbres
reviscolats sobre la vella cendra.
Però avui, just avui, els hem trobat
negres com mai.
Quan, vet ací que sense previ avís,
ennoblint la serra amarga amb un rotund punt
final, ha brollat, incommensurable, la lluna
i·luminant les penes dels mortals.
A la memòria de Miquel Ruiz Gracia,
versador i dolçainer,23 de juny de 2013 - febrer de 2014
Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016
Comentari: Manuel Forcano
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada