Caminen plegats per terres llunyanes.
Els somriures nedant dins la mirada.
Confonen matins amb capvespres i,
diuen, thanks, t'estimo, je suis heureux,
yo también, คุณหิว?
lý do tại sao bạn là đẹp!,
delicadament.
Idò, ja saps, és senzill estimar,
riu avall, entre penyals altíssims,
ran de la mar, en una platja gran.
Caminen plegats per terres llunyanes.
Els sentiments surant dins la mirada.
Teresa Grau Ros
(Amb l'ajuda d'un traductor automàtic)
(Amb l'ajuda d'un traductor automàtic)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada