Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de març 2009

Dies

El temps és un pinzell freturós d'acabar
el dibuix de les vides.
Per això la memòria
cal no guardar-la sempre
i no gravar massa signes al cor
que puguin comprometre'ns.
Els dies esgotats i ja viscuts
guardem-los assecats com flors marcides
en els fulls d'un vell llibre
del més antic prestatge.
O bé que es tornin núvols i tramuntin
esveltes serralades
fins arribar a les valls on dorm la boira
fets pluja de paraules.


Margalida Pons. Sis bronzes grisos d'alba, 1986

Cap comentari: