Diríeu que glaça.
Una dona passa
per un caminet.
Una recolzada
l'engoleix, enllà.
Potser la ratxada
del cerç la tombà.
La neu ja no es fon,
la penya es fa musca,
i l'última busca
no corre pel món.
En el rec contort
és tota aturada
l'aigua envidriada
com un ull de mort.
Els camps són transits.
Diu l'arbre en la via:
-Mireu ma agonia-,
I eixampla sos dits.
Josep Carner. Poesia. 1992
2 comentaris:
La meva mare Elena,de 92 anys, avui 1 de desembre del 2017 ens l'ha recitada; l'havia apresa a l 'escola. La seva versió és una mica diferent diu:
On és? Diríeu que glaça
Una dona passa per un caminet
Una recolzada l'engoleix enllà
Qui sap si es finada
Mai mes tornarà
La neu ja no es fon
La penya es fa musca
I l'última busca
ja no és en el món
I aquí l'ha acabat.
M 'ha emocionat i m'ha agradat molt saber que era d'en Josep Carner
Gràcies Elena per compartir aquesta versió de la teva mare. Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada