Les representacions simbòliques són poderoses i els humans les busquem sempre, des del principi. Pràcticament totes les llengües tenen una rima que es canta als nens agafant cada dit de la mà. En català diu "Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes... i aquest fa Niu, niu, no n'hi ha pel caganiu?" (Fragment) Isabel Núñez, dins, De traduir (poesia), 2014 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
07 de desembre 2014
Els meandres de la traducció
Etiquetes de comentaris:
dits,
Grau Ros [Teresa 1959-],
infantesa,
Kovacsics [Adan],
mans,
Núñez [Isabel 1957-2012],
Sagrada Família,
traduccions,
Vilapuig [Oriol]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada