Com olivera entre ametllers

Que els ulls perllonguin

l'espai en marxa que ets

-maresme, abisme, mar...

I que, després del teu viatge,

sols desitgis el gust de l'oli

damunt l'hivern de l'ametller,

camp que doni a l'estació

la seva edat.

Perquè tot el que vius

ho veus al cel.

Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999