El ple il·luminat
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
perdura.
Gra sobre gra,
s'enfila l'espiga
diligent
cap a la partió
muda.
Encara el diví,
errívol,
de tot arreu
sacseja
la ferida
perduda.
Entre el límit
assignat
i l'esperança
severa,
l'espiga
que madura.
Lluís Solà. L'arbre constant, 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada