Gran caminador; observador subtil; amb una finíssima intuïció de vegades esquitxada amb un punt d'ironia; hereu, pel que fa a la interacció home-paisatge (i per altres coses) del Romanticisme; compromès amb el territori i la seva gent, Maragall va saber aplicar com ningú la mirada ciutadana -urbana- als paisatges del mar i de les muntanyes i també com ningú va ser generós i crític, benèvol i lúcid amb la seva ciutat. Al lector (Fragment) Glòria Casals. Joan Maragall, 2010 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
21 d’abril 2014
Joan Maragall : carnets de viatge
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Barcelona,
caminar,
Casals [Glòria],
Catalunya,
compromís,
crítica,
generositat,
ironia,
lucidesa,
mar,
Maragall [Joan 1860-1911],
mirada,
muntanyes,
paisatges,
persones,
Universitat Pompeu Fabra,
viatges
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada