Car tota cosa en néixer, fa de primer la passa maldestra, lluu l'incendi en cada finestra com el cul d'un orangutà. Hi ha qui es vol enamorar d'una dona en fase rupestre. Hi ha qui sap que es cou la minestra de l'era nova que vindrà. De qui es mou abrandat per l'odi jo no em puc pas sentir proper; i sé que cal cremar el vell codi. Un embat de vent d'esperança entre enderrocs i flames, ve. D'aquest vent jo dic la lloança. Josep Junyent i Rafart, dins, Antologia de poetes catalans, 1997, vol. 4 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
18 d’abril 2014
Revolta
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caramelles,
Catalunya,
esperança,
Junyent i Rafart [Josep 1930-1993],
persones,
poesia de l'esperança,
revolta,
Sansone [Giuseppe E.],
Súria
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada