La poesia tracta,
si ho és de veritat, d'un únic tema,
algú va deixar dit.
És per això que escric sobre la música
de festa dels teus ulls,
sobre dits que dibuixen un camí
d'oli untuós sobre una pell,
sobre el dia que anava en una barca
i vaig veure dofins
i dos que eren més lluny varen fer un salt
del tot fora de l'aigua.
Un clapoteig
que no em deixa sentir el fragor somort
del silenci que espera.
Miquel Àngel Llauger. La gratitud. 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada