de llevants i de ponents,
branques seques com sarments;
colgo amb blau les meves runes.
El frec d'una ala m'esquinça
i un rem corcat em fereix;
a la tardor m'envesteix
una ombra tossuda i minsa.
i un rem corcat em fereix;
a la tardor m'envesteix
una ombra tossuda i minsa.
Avar dels meus peixos rosa,
la fulla que el vent em posa
damunt del llom me l'enduc
la fulla que el vent em posa
damunt del llom me l'enduc
fins on la mar m'esbarria,
i em fan dolça l'agonia
blau d'onada, cel feixuc.
i em fan dolça l'agonia
blau d'onada, cel feixuc.
Mercè Rodoreda. Agonia de llum. 2002
A cura d'Abraham Mohino i Balet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada