el roig encès dels pàmpols
en el teu cabell de tardor.
La terra hi troba gust
i solatge: s'hi deixa posseir.
El cel fora llavors
incendi moll de parres,
repoblament de tines,
caves que es reserven
el plaer de destapar el cos
al tast dels déus.
Viure és deixar-nos enredar
pel vi que compartim
en el límit del ser
i el ser-hi.
Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999
Frontispici: original cedit per Josep Maria Subirachs
Fotografia de la coberta: Francesc Guillamet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada