Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

29 de setembre 2022

Arrel de vi

Ancianes arrels treballen
el roig encès dels pàmpols
en el teu cabell de tardor.
La terra hi troba gust
i solatge: s'hi deixa posseir.
El cel fora llavors
incendi moll de parres,
repoblament de tines,
caves que es reserven
el plaer de destapar el cos
al tast dels déus.
Viure és deixar-nos enredar
pel vi que compartim
en el límit del ser
i el ser-hi.




Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999


Frontispici: original cedit per Josep Maria Subirachs

Fotografia de la coberta: Francesc Guillamet