Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s'estila.
Ja ve la fosca, i, tot d'una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d'un gerd
per engelosir la lluna.
Soc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d'un got,
m'apagaré de seguida
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.
Mercè Rodoreda. Bestiari i altres poemes. 2008
Il·lustracions: Montse Ginesta
Edició: Marta Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada