Cuques de vol carmesí.
Minyonots i cosinetes.
Corredisses pel jardí.
Tarda. El sol es fa endarrera.
Sobtadament, el fresseig
d'una font, o el parloteig
de galant i finestrera.
Els carrers de la ciutat
ja són blaus; l'àngel s'afanya
pel to musc de la muntanya
a escampar son vel rosat.
Lluna, tu que tant esbrines,
¿què ho fa, digues, que, amatent,
el perfum de les glicines
torbi el cor adolescent?
Ofrena, 290
Josep Carner. Poesia. 1992
Edició: Jaume Coll Llinàs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada