vessar els dies, lentament, com rius d'arena;
escoltar les veus que a les hores s'arrapen;
dibuixar fragments mai no oblidats dels somnis;
pressentir la llum de la finestra tancada;
retenir els ulls i les mans breus que s'escapen.
Montserrat Rodés. Riu d'arena. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada