Dues paraules es reconeixen d'extrem
a extrem del llenguatge, es fan signes, se somriuen
com antics amants que es retrobessin enmig
de l'andana. De vegades, un té la sort
d'estar en la cruïlla exacta de l'espai-temps
on s'esdevenen aquests miracles. Com ara,
per exemple, asseguda sobre la maleta,
amb un pardal a l'esquerra, tots tres callats,
amatents al prodigi,
l'instant en què el món
encaixa, els núvols s'ordenen, les flors accepten
el sí, i a les estacions interiors
tots els trens arriben a l'hora anunciada.
(Zoologischer Garten, Berlín)
Gemma Gorga. Instruments òptics. 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada