Ésser pedra estàtica:
contemplar el pas de núvols
o aigües manses de llacuna
on es reflectiria la vida.
Però no soc arrel
sinó foc,
i cerco debades
dins la nit
el verb absolut.
Montserrat Abellò. Vida diària. 1963
Pròleg de Joan Oliver.
Ésser pedra estàtica:
contemplar el pas de núvols
o aigües manses de llacuna
on es reflectiria la vida.
Però no soc arrel
sinó foc,
i cerco debades
dins la nit
el verb absolut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada