Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
el viatge fins arribar-hi, que és un altre lloc
més discontinu i innominable.
Me'n recordo
del verd quadriculat dels turons,
del sol entretingut per les teulades a la llunyania,
dels ramats empentant-se per les senderes,
d'un gosset que es va aventurar al camí.
Anàvem o veníem?
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
23 de juliol 2009
Abans d'un lloc hi ha el seu nom. I encara
Etiquetes de comentaris:
blau,
camins,
Pedreira [Maria do Rosário],
poesia de la memòria,
sol,
verd,
viatges,
Xumet [Antoni]
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada