Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

21 de juliol 2009

Mixeta



Ahir la vaig descobrir enfilada
a la reixa de la finestra que
dóna a la terrassa. Mig bruixota,
observava encisada la lluna.
Ara, com si endevinés que
escric sobre ella, ha pujat
damunt la taula i amb la
poteta sobre els mots em
llepa la mà. Em felicita.
Es cargola a la falda i
deixa que vagi fent.
La mixeta és màgica,
negra, suau i immortal.


Teresa Grau Ros