Camino muntanya amunt enmig de la neu
amb dificultat
la bossa de paper marró plena de queviures
recolzada, pesant, contra el meu ventre,
els braços estesos
per subjectar-la tot tendons.
¿La necessitem, aquesta bossa de paper,
amor meu, necessitem aquest embalum
de peles i cors, necessitem
aquestes botelles, aquestes arrels
i trossets de cartró
per mantenir-nos surant
com damunt un rai
sobre la neu on m'enfonso?
La pell crea
illes d'escalfor
a l'hivern, a l'estiu,
illes de frescor.
La boca crea
una ficció similar.
Dic que transformaré
aquest ou en un múscul,
aquesta botella en un acte d'amor.
Aquesta ceba esdevindrà un estímul,
aquesta aranja
esdevindrà un pensament.
Margaret Atwood. L'alè misteriós : poemes escollits 1965-2007. 2020
Selecció i traducció de Montserrat Abelló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada