inscrits en el cos
ple de vicissituds sexuals,
no deixen de projectar
una bellesa incitada
en el silenci de l'anatomia.
Ni la brevetat del moment
ni el bransoleig de la nuesa,
depassen la imaginació
en un indispensable estímul.
Laura Dalmau. Solsticis en minúscula. 2010
Pròleg: Joan-Elies Adell
Finalista del Premi de Poesia Joan Llacuna
Ciutat d'Igualada 2009
Ciutat d'Igualada 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada