No sé si m'estimaves

No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni;
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprén l'idioma de l'absència.

De: Criatura dolcíssima, 5

Joan Fuster

Es troba en el llibre:

Ells s'estimen : poemes d'amor entre homes, 1999

Edició: Lawrence Schimel