I em veig ara tota estranya i no em conec.
GERTRUD KOLMAR
Des del lloc més remot,
l'estímul incessant
d'uns versos que em són pròxims.
Llengües que convivien
malgrat les amenaces
d'una època funesta
que creava estranyesa.
Ressons d'un orient
on sense por habitaven
els grups minoritaris:
antiga saviesa
lliurada a l'extermini.
La mirada profunda
de la dona jueva
encara m'acompanya.
Feliu Formosa. Centre de brevetat. 2021
Pròleg d'Àlex Susanna.
Segona edició commemorativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada