T'estimo amb la fondària, l'amplada i l'altura
que la meva ànima pot abastar, quan no tinc cura
dels límits de l'Ésser i la Gràcia ideal.
T'estimo fins al punt de la més callada observança
de cada dia, a la llum del sol i d'una bugia.
de cada dia, a la llum del sol i d'una bugia.
T'estimo lliurement, com els homes malden pel que és Just cada dia;
t'estimo amb puresa, tal com ells es giren cap a la Lloança.
t'estimo amb puresa, tal com ells es giren cap a la Lloança.
T'estimo amb la mateixa passió que solia posar
en les velles afliccions, i de la meva infantesa, amb la fe.
T'estimo amb un amor que havia deixat marxar
amb els sants que vaig perdre -t'estimo amb l'alè,
els somriures i llàgrimes de tota la meva vida!-, i, si Déu juga fort,
encara t'estimaré millor després de la mort.
en les velles afliccions, i de la meva infantesa, amb la fe.
T'estimo amb un amor que havia deixat marxar
amb els sants que vaig perdre -t'estimo amb l'alè,
els somriures i llàgrimes de tota la meva vida!-, i, si Déu juga fort,
encara t'estimaré millor després de la mort.
Elizabeth Barrett Browning
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada