i s'enfilen al sostre de la cabana, al captard.
Quan la mare veu aquella flor,
que surt pel sostre de palla,
va a buscar aigua.
Aquesta flor tan blanca
és la flor de la mare.
La flor que ella coneixia tan bé
i que floria cap al tard.
és la flor de la mare.
La flor que ella coneixia tan bé
i que floria cap al tard.
En aquella hora de la flor
tot el que preparava: l'arròs blanc,
o el negre, tot era bo.
tot el que preparava: l'arròs blanc,
o el negre, tot era bo.
La flor que floria plàcidament.
Fins i tot el que quedava al fons del plat,
que en fèiem sopa d'arròs,
també era bo.
Fins i tot el que quedava al fons del plat,
que en fèiem sopa d'arròs,
també era bo.
La flor de carbassera és la flor de la mare.
So Jong-Ju. Antologia poètica. 2017
Selecció, traducció del coreà, pròleg i notes
Hwang Seung OK i Hermínia Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada