Pujaré la tristesa dalt les golfes. M.M. Marçal
Ara haurem d'endreçar
l'espantall que ha quedat
després de la ventada.
Enfilarem petxines i records,
de la tristesa fonda
en treurem perles de plata
i farem, amb la ratlla del mar,
un collaret de barques.
Amb el cove dels nusos i del plor
farem bugada a la riera clara
i estendrem les paraules al balcó
que el silenci del buit retorni l'aire.
I amb licor d'emocions
i regalims de l'ànima
regarem puntualment el misteri
dels dies que han de créixer
l'endemà d'aquest demà de pedra.
Cinta Massip, dins,
Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
Ara haurem d'endreçar
l'espantall que ha quedat
després de la ventada.
Enfilarem petxines i records,
de la tristesa fonda
en treurem perles de plata
i farem, amb la ratlla del mar,
un collaret de barques.
Amb el cove dels nusos i del plor
farem bugada a la riera clara
i estendrem les paraules al balcó
que el silenci del buit retorni l'aire.
I amb licor d'emocions
i regalims de l'ànima
regarem puntualment el misteri
dels dies que han de créixer
l'endemà d'aquest demà de pedra.
Cinta Massip, dins,
Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
Il·lustracions: Colita
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada