En aquesta primera nit de primavera
vull fabricar un bell poema per tu.
Potser no serà res d'especial.
Repetiré frases que ja s'havien escrit.
Anomenaré paraules que ja s'havien dit.
M'inventaré un somni
que potser algú ja ha somiat.
Sentiré una nostàlgia difícil de descriure.
Recordaré un temps no gens fàcil d'esborrar.
Em refugiaré amb la lluna,
que treu el cap entre les boires.
I després, aniré per començar...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
vull fabricar un bell poema per tu.
Potser no serà res d'especial.
Repetiré frases que ja s'havien escrit.
Anomenaré paraules que ja s'havien dit.
M'inventaré un somni
que potser algú ja ha somiat.
Sentiré una nostàlgia difícil de descriure.
Recordaré un temps no gens fàcil d'esborrar.
Em refugiaré amb la lluna,
que treu el cap entre les boires.
I després, aniré per començar...
Isabel Margarit. A trenc d'ona, 1999
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada