Del romànic al gòtic, quin encís! Transició perfecta en harmonia amb els carreus i els arcs on l'art floria per la virtut d'un etern...

Deixa'm explicar-te, visc un exili ple de records, de batecs, d'imatges, delia per trobar la serenor que pot donar el temps i ...

D'aquí en quedaran paraules: el vers recordat abans del proper semàfor i que em consola —«No sé amb què falcar-me l'ànima, la tinc b...

Se m'asserena l'ànima quan et veig, estel de l'alba. De: Haikus Carme Tulon. La claror de les ombres : tankes, haikus i epitaf...

No hi ha Fragata com un Llibre per dur-nos a Terres llunyanes ni Corser com una Pàgina de juganera Poesia - Aquest Viatge admet el més pobre...

Em regalima la solitud al ventre. La mare, la mare segona, la mare tercera. La mare, l'àvia, la tieta. Ànima. Entranya. Llàg...

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial, aque...

Jo era feta de prats verds i de cuques de llum. Però algun nen gran em va prendre el grill, la cigala i la lluerna que s...

Saber que la vida es fa sola, que no la pots preveure ni planificar, és això que ens calia aprendre. Que els munts de coses inventades per o...

  32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

I si ens hi abandonàvem? El gorg respira espases; als rius, s'obren ferides de carn blanca, la nit destria espines sobre els arbres. No ...

L'ungla surt de la carn. La galta es desenganxa de la cara. No hi haurà descans per als que prohibeixin l'alliberació de les membran...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

 maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal...

Puc constatar , ves per on, que tinc la memòria substitutiva en una capsa ben tancada, la meva i la dels altres. Només cal polsar algun...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

trobaràs la llum entre les arrels del temps. et buscaràs al cor de les paraules i et trobaràs dins del darrer revolt de la te...