Em regalima la solitud al ventre. La mare, la mare segona, la mare tercera. La mare, l'àvia, la tieta. Ànima. Entranya. Llàg...

   El cant de les aloses al cim del Lance, al final de la nit del solstici d'estiu: aquesta embriaguesa en el fred glacial, aque...

Jo era feta de prats verds i de cuques de llum. Però algun nen gran em va prendre el grill, la cigala i la lluerna que s...

Saber que la vida es fa sola, que no la pots preveure ni planificar, és això que ens calia aprendre. Que els munts de coses inventades per o...

  32. «Esperança» és aquella cosa amb plomes - / Que es posa a l'ànima - / I canta la melodia sense paraules - / I no s'atu...

Goig, plaer llum, esperança, il·lusió, inquietud; cel daurat, joia preuada... Això és la Joventut! La vivim quasi tots sempre ansiosos d...

Teníem un hortet vora el riu, com un jardí, amb una pica d'aigua voltada de menta. Teníem tot el temps de la tarda dins d'un càntir,...

Les brases que no cuides són la cendra fredíssima que un matí trist d'hivern t'esgarrifarà l'ànima i t'assecarà el pa. Roc C...

L'ungla surt de la carn. La galta es desenganxa de la cara. No hi haurà descans per als que prohibeixin l'alliberació de les membran...

Allà on desconeixem no hi porta cap camí on l'herba creix i abriga la terra de les vores dels dos costats de l'ànima. Allà des d...

maneres se sentir-se dona Profunditat de pensament: angoixa. Món abrandat, mortal! Demà la casa serà coixa de mi. ¿I l'ànima? ¿Immortal?...

Puc constatar , ves per on, que tinc la memòria substitutiva en una capsa ben tancada, la meva i la dels altres. Només cal polsar algun...

Envejo la pedra fresca de la teva silueta massissa. Perquè ets més vell, i més fort, que la meva memòria. Perquè guardes el secret de peus x...

trobaràs la llum entre les arrels del temps. et buscaràs al cor de les paraules i et trobaràs dins del darrer revolt de la te...

              De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa. La casa que vull que tingui finestres i tingui un balcó, portic...

No sents els cavalls de vent que renillen, al galop? No veus el camí de bromera? A ulls closos la paraula del vent és una presència nua T...

Vaig pel món cercant la llum, que em cal llum pels meus sentits, per menjar i beure i per l'ànima! Vaig pel món i en llit de llum m'...

Estimo les lletres que formen els mots, i els llavis que els diuen, i el cor que els entén... perquè als mots hi ha l'ànima de tot...

Pecats d'amor propi em van posseir l'ànima, els ulls, tot jo, cada fragment. No hi ha remeis per a un pecat així, quan se t...

Una pàtria té algun sentit quan és la boca que ens besa al parlar d'ella, al portar en les seves síl·labes el blat de moro, les cig...