Saber que ha arribat  el moment de retenir aquest gest, altrament efímer, perquè perduri en el record i així retrobis en els mots que deixes...

Al jardí plou. L'herba és dreta: petites agulles erectes, antenes de la terra, esponja negra. I jo romanc callada, profundament retreta,...

Ésser pedra estàtica: contemplar el pas de núvols o aigües manses de llacuna on es reflectiria la vida. Però no soc arrel sinó foc, i cerco ...

El cor és un llac de sang. La carena del vaixell, la quilla del somni. Invoco la nit perquè em parli i porti, en la claror flonja de l'a...

Empremta. Tenacitat d'allò més fràgil. Misteri congriat en la fugaç opacitat d'una mirada. Montserrat Abelló. Enllà del parlar concí...

Plaer de viure, d'estar asseguda i contemplar com cau la tarda. Tarda d'un gris i lluminós ara que el dia s'allarga. I ...

Voldria escriure amb força, de foc els versos sense deixar entreveure ni l'ombra dels meus dubtes. Montserrat Abelló. Dins l'esfera ...

Plantar sobre la terra els peus. Ja no tenir por. Sentir com puja la saba, amunt, amunt. Créixer com un arbre. A la seva ombra aixoplugar al...

És la tardor: un núvol se m'acosta, blanc i esponjós, sense doblecs ni arestes.  Omplo la pàgina  d'interrogants.  Com un joc, em p...

El reflex de la llum damunt d'una imatge inerta, a través d'ombres i relleus de vida l'omple. Talment una mà gegant que l'ac...

AGOST, estiu esplendorós i càlid colors que sobten els ulls. I en aquesta cambra closa, ja sense enyor submergida en l'esguard que es pe...

Torrent de paraules que s'estimen  i xoquen les unes amb les altres, es disparen i s'esfilagarsen. Encara no tenen dents i bramen. U...

Somni endins planto el pensament, lliure d'angoixa i de nostàlgia. I velles imatges, que ahir em foren turment, em són dolç fruit ...

Tenyeix de blau el temps: transfigura el somni, transgredeix els mots. Fes que els seus colors esclatin al raig de la font. Que l...

Volen gavines les ales ben esteses arran de barca. Els rems s'enlairen ruixim d'aigua ben blava que el vent empaita. Vora l...

... És per això que ara cerco camins, l'ombra dels arbres, la fosca obaga contra les blanques cases. I així, arrecerada, escolto ...

La vida, la meva i la vostra, és com un mirall trencat on en cada tros s'hi reflecteix tan sols un moment, un instant a penes. I...

És en aquests rars moments en què romanc absent quan realment soc. Tota aquella qui es desprèn de la lletra entrada amb sang. Tot...

                                Són màscares que m'emprovo                                      MONTSERRAT ABELLÓ He ofegat el meu...

Invoco cels clars i oberts, d'ulls plens de sol i de llum. No els grisos, foscos, premuts de negres presagis. Mira aquesta blanca ...